marques blanques vs primeres marques

Des de fa un temps hi ha una polèmica envers el gran creixement que han patit les marques blanques.

Fins fa uns anys, les marques blanques o de distribuidor (les que es venen sota el nom de la cadena de supermercats) no havien tingut gaire bona fama per part d'un alt sector de la societat. Però des que ens trobem en un moment de crisi en el que tenim poc i tot val molt, aquesta tendència ha començat a canviar.

A més, internet és ple de llistes que t'indiquen quin fabricant es troba darrera de cada marca blanca i, la majoria són empreses conegudes i de prestigi. Per tant, un se n'adona que si està pagant més és perquè vol, perquè fins i tot quan un mira l'envàs d'un producte de marca blanca pot veure quin és el fabricant real, i pot comprovar que la diferència de preu és considerable.

És per aquest motiu que moltes companyies de làctics, conserves, etc., han començat a dir als seus anuncis que "ells no fan productes per altres marques". Volen seguir tenint un nivell i competir amb altres grans empreses -les que fabriquen per elles mateixes i per productes de marca blanca- però sense abaixar els preus...

A mi això em fa pensar que les empreses que només fabriquen per elles mateixes no volen adonar-se que els temps canvien i que cal avançar i mirar nous horitzons per tal de seguir generant guanys. Em recorda una mica a les discogràfiques, que es resisteixen a admetre que l'era dels Cd's ja ha passat a l'història.

Jo, senyors, per un vi si que em seguiré fixant en la denominació d'origen, però per una garrafa d'aigua o una safata de pernil dolç no ho penso fer. Vivim en un pais en el que es realitzen controls de qualitat i seguretat alimentària, i no penso pagar 100 quan puc comprar el mateix per 50.

Què em dieu???


.

tarifa europea?? ja!!!

Normalment intento controlar els meus impulsos, però aquesta vegada crec que tinc raó i ningú no em farà fer-me enrera.

Resulta que ahir van venir a passar uns dies a Barcelona unes amigues meves d'Estocolm. Vaig viure allà fa uns anys i conservo amistats, és per aquest motiu que acostumem a veuren's un parell de cops a l'any: una vegada em toca a mi anar allà i una altra els hi toca a elles venir aquí.

Doncs bé, cada vegada que jo vaig a Suècia em compro una targeta SIM sueca per tal de no realitzar trucades internacionals des del meu mòbil espanyol cada cop que truco a algun amic per quedar allà. La targeta em costa 10 euros i les trucades són pràcticament regalades. Als pocs mesos la targeta SIM deixa de funcionar, però quan hi torno em compro una altra i ja està, tots contents.

I és clar, ahir vaig proposar a les meves amigues que féssin el mateix aquí i compressin una targeta de "prepago" per no arruinar-se fent trucades des del seu mòbil suec. Però em van dir que ni boges, que els hi surt molt més econòmic realitzar trucades internacionals des dels seus mòbils suecs que fer trucades nacionals amb un d'espanyol!!!

Com és lògic, em vaig quedar una mica flipada, i vam començar a parlar de les tarifes de telèfon, d'internet, de les velocitats de connexió... i quan els hi vaig parlar de la meva connexió em diuen "como en los 90". Als 90??? Jo als 90 ni tan sols sabia el que era internet!!!

En fi, que la meva conclusió és que, a part de disposar de menys serveis paguem molt més. I a sobre no tenim més remei que passar per l'aro si volem viure al ritme de vida actual...

És per aquest motiu que he decidit fer servir el mòbil només per trucar a la feina si arribo tard o a l'ambulància si m'ensopego amb un arbre pel carrer.

A partir d'ara, només trucades gratuites de fixe a fixe, e-mails o picar al timbre dels amics.

No aconseguiré res, ho sé, però és la meva forma de mostrar la meva indignació com a membre d'una Unió Europea que en molts casos sembla de tot menys una unió, com és el cas de les tarifes.

lectura estimada

Estic flipant.

He passat quatre dies al poble, desconnectada, sense veure notícies, ni llegir diaris... res de res.

I aquest matí, al bar de l'estació de tren, he vist a la tele que algunes companyies elèctriques han "inflat" els rebuts de gener, és a dir, van fer una lectura estimada tirant a la baixa al novembre, i ara al gener han aprofitat que les tarifes pujaven un munt per fer la lectura de desembre amb preu de 2009.

Crec que m'he embolicat una mica, però per si no m'he explicat bé, un diari diu: "Los cobros habrían sido realizados a partir de un consumo «estimado», calculado a raíz de promedios habituales o históricos, pero con las tarifas actualizadas".

Doncs bé, jo ja m'he posat histèrica perquè no acostumo a obrir la bústia gaire sovint -no tinc cap admirador ni amics que m'escriguin, només rebo factures o publicitat- i m'he imaginat un rebut ben infladet esperant-me a la bústia des de feia dies.

En quant he arribat a casa, el primer que he fet ha estat anar corrents cap a la bústia en busca del temut rebut. En efecte, allà hi era el sobre. L'he obert i... com era d'esperar, m'han cobrat 203 euros!!!!! Com és possible que es vulguin passar de llestos? Es pensen que som uns ignorants i que no veurem que això és un abús????

Ara mateix vaig a trucar al Servei d'Atenció al Client, i si no em fan cas que es preparin perquè aniré on faci falta per tal que em retornin el que és meu!!!

I vosaltres hauríeu de fer el mateix!!!

(ah, un altre consell: obriu la bústia cada dia)


.