jueves, 5 de noviembre de 2009

AJUDA!!!! Em quedo al carrer!!!!

Estic desesperada...

Porto pràcticament dos mesos buscant pis perquè abans de l'1 de desembre he de deixar el que estic habitant actualment. Estic buscant un pis amb uns paràmetres bastant concrets: cèntric, amb ascensor, un mínim de 2 habitacions, cuina independent i amb balcó.

De pisos amb aquest requisits no en falten, però el problema és el preu del lloguer. És ben cert que el preu dels lloguers han baixat considerablement en els darrers mesos, però no tant com per que una es pugui permetre el luxe de viure sola en un pis que no sigui una capsa de llumins.

De tant en tant trobo algun piset amb un preu raonable, però aleshores em trobo amb la següent situació: Tot i que treballo a tres llocs alhora per tal de poder tenir un sou raonable, hi ha ocasions en que els propietaris o la mateixa agència consideren que aquest no és suficient per poder posar un pis al meu nom. A més, en els casos en que consideren que sí que puc pagar, em demanen 3 ó 4 mesos de fiança + un mes d'honoraris + el mes entrant, o bé avals bancaris superiors als 6 mesos i un salari mínim elevadíssim... Total, que per entrar a un pis has de multiplicar el preu d'una mensualitat per sis, i si no diposes d'aquesta quantitat.... A dormir sota d'un pont!!!

Per altra banda, no puc cercar una sola habitació en un pis per compartir amb més gent perquè tinc els mobles i electrodomèstics d'una casa sencera (sofàs, nevera, taules, llits...), per tant he de trobar una casa sencera. I el temps corre en contra meu.

Entenc que els propietaris no es vulguin arriscar a trobar-se amb gent que no els paga, però al mateix temps crec que abusen una mica quan demanen quantitats tan desorbitades...

He mirat a totes les agències, vaig pel carrer amb un bloc i un boli apuntat telèfons de cartells, he visitat tots els webs de lloguer de pisos...

Què més puc fer?

lunes, 14 de septiembre de 2009

veritat o mentida????

Hola a tothom!!

Després de més d'un mes de vacances per fi sóc aquí.... Segur que més d'una persona ja creia que havia abandonat el meu blog, però com acabo de dir, he estat de VA-CAN-CES i només m'he connectat per revisar el correu i poc més.

I precisament el tema del que vull parlat avui és el correu electrònic, i no es tracta de cap novetat, sinó d'una qüestió de la que fa temps que volia parlar: els HOAX.

Durant les vacances pràcticament no he obert el correu, i els pocs cops que ho feia només em trobava amb mails informant sobre els riscos o perills de certs productes de consum, com per exemple:
  • Els tampons porten una substància cancerígena anomenada "absesto" i és altament perillosa.
  • Els pintallabis de les més famoses firmes de cosmètics porten plom i són altamet perillosos per la salut.
  • Si reenvies el mail rebut a 10 contactes teus i a l'adreça de correu del supermercat "X", rebràs un val equivalent a 100€ per comprar prodcutes als seus establiments.
  • Una coneguda marca de cola conté ciclamat de sodi a les seves begudes i pot causar la mort.
Podria fer una llista amb més de 100 temes diferents, però l'únic que vull ésdeixar clara una cosa: Tot això és MENTIDA, no són més que HOAX. I per aquelles persones que no sàpiguen el que és un hoax, aquí teniu l'explicació:

És un missatge de correu electrònic amb contingut fals o enganyós i atraient. Normalment és distribuït en cadena pels seus successius receptors a causa del seu contingut impactant que sembla provenir d'una font seriosa i fiable o perquè el mateix missatge demana ser reenviat. No acostumen a portar data.

Les persones que fan HOAX solen tenir algun dels següents objectius:
  1. Captar adreces de correu (per a enviar spam, virus, missatges amb phishing o més badomeries a gran escala)
  2. Intentar enganyar el destinatari que reveli la seva contrasenya o accepti un arxiu de malware.
  3. Confondre a l'opinió pública de la societat.
  4. Desacreditar alguna companyia o empresa.
  5. Simplement comprovar l'impacte que pot produir un misatge sortit del no-res.
Un estudi recent ha demostrat que 7 de cada 10 internautes no saben distingir un hoax d'un mail real.

És per aquest motiu que jo us recomano que, quan rebeu un d'aquests correus, poseu el títol d'aquest juntament amb la paraula "hoax" al Google. D'aquesta forma sabreu si es tracta d'un fet real o fals.


Sort!!!!

lunes, 13 de julio de 2009

Una crema que crema

Per fi he començat la mitja jornada, i per fi disposo de les tardes lliures per poder anar a la platja… Malauradament, una de les meves companyes de feina no se sent gaire afortunada per aquest motiu perquè, segons ella, el que li ha passat és precisament per culpa de la platja.

Us explico: Divendres vam decidir passar la tarda juntes a la platja (el nostre primer dia de platja del 2009!!!!) i òbviament aquest fet era tot un esdeveniment: Vam treure els banayadors que teniem al calaix des de feia un any, vam agafar el para-sol, vam agafar les cremes de protecció solar i ens vam fer uns bons entrepans. Havia de ser la tarda perfecta.

Com la platja ens queda només a quatre carrers de l’oficina, ens vam posar la crema abans de sortir, tal i com recomanen. Jo em vaig posar una crema de factor 15 (tinc la pell bastant fosqueta) i la meva amiga, la Núria, de factor 30.

Vam arribar a la platja i l’aigua estava fresca i superneta. La Núria es va posar sota el para-sol en quant vam arribar perquè és molt blanqueta i no es volia cremar el primer dia.

La nostra sorpresa va ser que al cap d’uns 45 minuts, la pell de la meva amiga estava vermella i no li parava de picar. Es va posar més crema, però tot i així la cosa va anar a més. Es va començar a posar nerviosa, dient que no ho entenia, que s’havia posat crema de protecció alta, que estava a l’ombra, que portavem poca estona i que era molt extrany…

Aleshores vaig agafar el seu bot de crema, vaig mirar el símbol PAO i aquest indicava 12M. La Núria l’havia comprat feia més d’un any, i el símbol indicava que un cop obert s’havia de consumir abans de 12 mesos. Ella no en tenia ni idea, ni tan sols s’havia fixat en l’existència d’aquest símbols!!!

Aquest símbol s'anomena PAO (Period After Opening) que indica el període de vida útil d'un producte des del moment en que s'ha obert.


El més curiós de tot és que quan vaig arribar a casa, els meus companys de pis tampoc sabien res d’aquest símbol, i la meva mare tampoc… De fet, ella estava fent servir una llet corporal que també estava caducada i per sort no li ha passat res. Quin és le problema? Ens han informat poc? Som nosaltres els que no prestem atenció i no llegim les instruccions d'aquests productes perquè només creiem que caduquen els aliments?

Sigui la raó que sigui, cal saber que hi ha certs productes cosmètics que tenen vitanimes i principis actius que un cop caducats poden tenir efectes negatius a la nostra pell. Hi ha d’altres que no perjudiquen, simplement han perdut els seus efectes, però el millor és no arriscar-nos per tal de no cremar-nos la pell com la pobre Núria…

Ara ja sabeu: A mirar el simbol!!!!

martes, 30 de junio de 2009

comencen les rebaixes!!!!

Tot i que fa pocs dies vaig parlar de les rebaixes "encobertes", vull tornar a treure el tema perquè demà 1 de juliol comencen les rebaixes OFICIALS!!!!

Aquest any seran molt agressives, amb descomptes de fins el 70%, i precisament és per aquest motiu que hem de ser conscients i no deixar-nos enlluernar per aquestes preus tan llaminers.

A més, s'han de tenir en compte els següents aspectes:
  • Les reduccions de preu han de ser senyalitzades de forma que es compari el preu inicial amb el rebaixat.
  • Està prohibida la venda de productes deteriorats o que no hagin estat a la venda a l'establiment amb anterioritata, és a dir, no poden fer roba "expressament per les rebaixes".
  • Fixeu-vos que l'establiment admeti canvis o devolucions (en època de rebaixes hi ha molts llocs que no els accepten, i a més no estan obligats).
  • És recomanble que us fixeu un pressupost previ per tal de no gastar més del necessari.
  • Intenteu ser objetius i adquirir només aquells productes que realment necessiteu o que sabeu amb certesa que fareu servir.
  • Guardeu els tickets de compra, és la úica garantia que justifica la compra del producte.

No us penseu, encara que jo sigui una fanàtica de la roba també m'aplicaré els consells!!!

martes, 23 de junio de 2009

Feliç sant Joan!!!

Hola a tots!!!

Desitjo que passeu una molt bona revetlla, i recordar-vos a tots aquells que la passeu a barcelona que el metro obre 43 hores sense interrupció, és a dir, ha obert avui a les 5 del matí i no tancarà fins les 24h de demà dimecres...

Així que ja ho sabeu: no agafeu el cotxe, feu servir transport públic per tal de poder gaudir de la coca de llardons i el cava sense riscos!!

Ah, també vigileu amb els petards!!!


Passeu-ho bé!!

lunes, 15 de junio de 2009

rebaixes encobertes????

Hola a tots!!!

Per fi, i després d'un mes de molta feina (i examens que he aprovat) ja tinc temps per tornar a escriure per aqui i fer les meves cosetes... Pensava que mai no arribaria aquest dia!!!

He de reconéixer que durant aquestes setmanes no m'ha passat pràcticament res (és el que té estar tot el dia tancada a casa o a l'oficina), i tampoc he pogut posar-me al dia dels temes del dia a dia que em poden afectar, però en el que sí que m'he fixat són els aparadors de les botigues.

Des de fa ja alguns mesos, de camí a la feina o tornant a casa, he pogut observar que moltes botigues ofereixen grans descomptes dels seus productes, i promocions que semblen immillorables. I la meva pregunta és: s'han avançat les rebaixes d'estiu o encara no han acabat les rebaixes de gener?? A més, com fins al juliol no es poden dur a terme les rebaixes de forma oficial, no fan servir la paraula "rebaixes". Òbviament volen activar el consum en aquest època de crisi, però jo no sé si realment es pot fer això...

Són legals aquestes ofertes i promocions? Es tracta de rebaixes encobertes?

lunes, 11 de mayo de 2009

i el premi és.... una factura de 1200 euros!!!!

No vull semblar monotemàtica, però avui us tornaré a parlar de les meves aventures de matinada.

A part dels anuncis de televenda, els concursos telefònics dels 905 també són causa dels meus despertars al sofà... Qui no coneix aquest tipus de programa?

Un presentador o presentadora incita als telespectadors a que truquin a un número de telèfon per tal que responguin a una pregunta la resposta de la qual és insultantment fàcil. Llavors l'espectador truca però en comptes d'entrar a una cua d'espera, el que fan és dir-te que "no hi ha hagut sort" i et redirigeixen a una nova trucada en pocs minuts. El més insultant de tot és que durant aquests minuts en que la gent truca, el presentador/a no reb cap trucada!!!!

Òbviament aquest tipus de programa són una estafa per generar guanys de milers i milers d'euros cada dia tant a les productores com a les cadenes de TV, les companyies de telecomunicacions... A més, el "premi" que reben els usuaris són factures d'un import elevadíssim.

I jo em pregunto: S'han pres mesures al respecte? La resposta és sí. Els telèfons 905 són els anomenats de Tarificació addicional, i en el cas de no estar d'acord amb l'import d'una factura, es pot desistir el pagamanet de l'import fruit de "l'estafa" i pagar la resta de trucades. D'aquesta forma no és necessari arribar a un tall de la línia.

I a mi tot això em sembla molt bé, però crec que, a part de tractar el tema de la tarificació, el que s'hauria de fer és analitzar de forma exhaustiva el contingut i funcionament d'aquests programes, que són una estafa amb majúscules.

Com és possible que TOTS els canals disposin d'aquests programes, que TOTS aquests programes siguin tan òbviament fraudulents i que a TOTS aquests programes truquin persones que fallen les respostes constantment quan en realitat les respostes són facilíssimes?

Com es pot tolerar això? Qui hi ha darrera d'això?

No entenc que censurin molts anuncis per petits detalls, i que en canvi aquests programes es reprodueixin com bolets i funcionin al 100%.

Estic indignadíssima.

jueves, 7 de mayo de 2009

pels péls

Últimament em quedo mirant la tele fins les mil, i la majoria de vegades em desperto de matinada gràcies al volum excessivament alt dels anuncis de televenda.

Realment són curiosos perquè sempre "són ofertes exclusives de televisió", "pel preu d'un et regalen dos" i les persones que fan de testimonis asseguren que mai no havien fet servir res igual.

Doncs bé, suposo que, a causa del meu estat de somnolència, em vaig quedar hipnotitzada davant un d'aquells anuncis, en concret el d'una petita màquina depiladora que et pot treure el borrissol indesitjat de qualsevol part del cos (cara, mans, peus, cames, axil·les....). Per un moment em va semblar meravellós, i a molt bon preu, així que em vaig disposar a trucar al telèfon que apareixia a la pantalla i sol·licitar-ne un.

Al cap d'uns dies vaig rebre el fantàstic aparell i em vaig disposara provar-lo. Doncs bé, vaig posar-li les piles (les quals no venen incloses) i me'l vaig passar pel bigotet. Va resultar fatal perquè no va ser capaç d'agafar el poc borrissol que tenia, i a sobre em va deixar tota la zona irritada!!! Resultat: els mateixos péls i a sobre amb ferides!!!

Vaig llegir les instruccions i al futllet diu que hi ha 7 dies per retornar el producte en cas de no estar satisfet. Vaig trucar per tal de reclamar i dir-los que volia retornar l'aparell perquè m'havia fet una ferida, i em van contestar que no és possible retornar un producte si s'ha fet servir!!! I com puc jo saber si estic satisfeta si no l'he pogut provar???

Vaig llegir tot el contracte i, efectivament, aquest clàusula surt reflectida. També crec que podria reclamar per l'irritació ocasionada, però són capaços de dir que vaig ser jo la que no va utilitzar correctament l'aparell o qualsevol excusa, i ara no tinc ànims per començar una batalla que pot acabar en res...

Conclusió: No compreu mai una cosa de televenda encara que aneu adormits o beguts!!!!!

martes, 21 de abril de 2009

Què és una unitat????

Ja us aviso amb antel·lació: quan hagueu llegit això, el més probable és que arribeu a la conclusió que estic malament del cap o que la meva vida és tan avorrida que no tinc res millor a fer, però sóc així i no ho puc evitar.

Ahir vaig anar al súper. No pertany a cap gran cadena, és un d’aquests supermercats que potser tenen 2 ó 3 sucursals a tota la ciutat. Aquesta setmana hi havia la promoció de 3x2, és a dir, pel preu de 2 unitats et podies endur 3. Aquesta és una tècnica que s’utilitza des de fa molts anys, i ahir vaig decidir de posar a prova als del súper.

Vaig agafar 3 ampolles de llet, 3 bosses de patates, 3 llaunes de refresc, 3 enciams i… 3 tomàquets. Per pagar els 2x3 dels tomàquets, primer vaig pesar dos tomàquets per tal d’imprimir l’enganxina amb el preu dels dos tomàquets, i a continuació vaig introduir un tercer tomàquet.

En aquell moment, hi havia un treballador de l’establiment que em va preguntar què estava fent: Jo li vaig contestar que pesava dos tomàquets per després afegir un tercer i pagar només dos.

L’home em va dir que això no funcionava així, que si volia beneficiar-me del 3x2, havia de comprar 3 kg de tomàquets, però no 3 unitats de tomàquet. Jo li vaig contestar que al cartell posava: “per 3 unitats paga només 2”. Si cada enciam és una unitat, o cada ampolla de llet també ho és… per què en el cas de tomàquets la unitat ha de ser 1kg (o sigui molts tomàquets)? I en cas de ser així, on hi ha el cartell informatiu que especifiqui el que són unitats en cada cas?

Òbviament jo ja sabia que em dirien això, i precisament per això vaig voler pesar els tomàquets davant d’algun treballador. Vaig decidir no comprar els tomàquets, i també els hi vaig dir que la propera vegada que vulguin fer una oferta d’aquest tipus s’encarreguin de no induir a error als clients.

En quant surti de la feina penso passar-me per veure si ja informen d’aquest “petit detall”.

Creieu que tinc raó o que estic una mica boja???

martes, 14 de abril de 2009

una fideuà "indigesta"

Hola gent!!!

Com ha anat la Setmana Santa? Jo, malgrat no haver pogut anar on m’hauria agaradat anar, ho he passat força bé. Si el temps hagués acompanyat la cosa hauria anat millor, però no em puc queixar, tot s’ha de dir.

Vaig aprofitar per visitar uns amics que tenen un apartament a la platja, i els dies que va fer bo vam aprofitar per passejar vora el mar i prendre alguna cosa a les terrasses dels xiringuitos del passeig marítim.

Com la nostra economia no és per tirar coets, diumenge vam decidir de dinar fora, però, això sí, de menú. Després d’una bona estona voltant i buscant un lloc que no fos excessivament ple ni excessivament car, vam trobar un lloc que tenia un menjar que pintava força bé.

Els primers plats eren bastant consistents, i un dels meus amics va decidir que només volia menjar un primer plat, que consistia en una fideuà d’allò més generosa. El cambrer va insistir en que el menú comprenia dos plats, a més de la beguda, pa i postres, però el meu amic va dir que només menjaria un primer i les postres, però no pas un segon.

El dinar va anar d'allò més bé (jo fins i tot em vaig cremar una mica el nas per estar asseguda de cara al sol) i després de les postres vam demanar el compte i la nostra sorpresa va ser veure que ens havien cobrat 4 menús SENCERS!!!!

Ens vam pensar que es tractava d'un error, atès que un de nosaltres només havia menjat el primer plat... Vam demanar explicacions al cambrer i aquest ens va dir que ell ja ens havia avisat, que el menú comprenia dos plats, i que en cas que nosaltres no volguèssim un segon, no significava que haguéssim de pagar menys.

Després de discutir amb ell vam decidir de pagar-ho tot i deixar-ho córrer... bàsicament ho vam fer perquè jo vaig considerar que si el cambrer insistia tant era perquè potser tenia raó, i que era millor informar-se sobre el tema. Vam agafar el tiquet, i si al final teníem raó nosaltres, només seria qüestió de tornar a l'establiment amb el tiquet i llestos.

I res, després de cercar la informació i la normativa, vaig trobar que la llei estipula que "El cliente que solicite un menú deberá pagar el importe íntegro del precio establecido aunque renuncie a alguno de sus componentes".

Menys mal que no vam insistir massa!!!

Ho trobo injust, però "es lo que hay". La propera vegada que no hi hagi gana toca demanar a la carta o menjar un segon encara que haguem d'explotar :)

martes, 7 de abril de 2009

baix cost??? baixa vergonya!!!!!

Tants dies esperant que arribi la Setmana Santa i per culpa de la crisi no em puc anar de vacances més lluny de 50 km de casa meva...

I el problema no és la meva situació econòmica. Jo sempre he estat en crisi, sempre he estat pobre i mai no arribo a final de mes. El problema és l'encariment que han patit les aerolínies des que hem entrar en la maleïda crisi!!!

Els preus han pujat més d'un 25%!!! I a sobre hi ha menys vols, han fet reduccions de personal, etc etc. Això ho trobo normal, i fins i tot gosaria dir que és una mica "lògic", però el que no em cap al cap és que les companyies que es fan dir "Low Cost" o "de baix cost" tinguin aquests preus tan "high2 i "alts".

Per què no deixen de denominar-se així?? Si les lleis van fer canviar el tabac "light" perquè no era "light", i els iogurts "bio" perquè no són "bio"... per què no fan canviar el nom a les comanyies que es fan dir "low" i no són "low"?? O això o estipular uns preus màxims a aquest tipus de companyies.

Menys mal que tinc uns amics amb una torreta a la platja no gaire lluny d'aquí i em deixen acoplar-me amb ells....


Quina pena.

miércoles, 1 de abril de 2009

Indignada amb internet....

Hola a tots,

Primer de tot voldria excusar-me per haver estat absent durant tot aquest temps, però he de dir que no ha estat pas per decisió pròpia, sino més aviat tot el contrari: he estat pràcticament un mes sense Internet.

És curiós, perquè l’últim tema del que vaig parlar aquí tractava precisament de les desconnexions d’internet a França per a tot aquell que es descarreguès música de forma il·legal… però òbviament aquest no ha estat el meu cas!!

Us explico el que em va passar: un matí a mitjans del mes passat, em vaig llevar i vaig encendre l’ordinador per tal de mirar el meu correu mentre prenia el cafè abans d’anar a la feina, però no hi havia connexió.

Vaig trucar al servei tècnic, i després de mitja hora esperant, em van dir que en menys d’una setmana vindria un tècnic a casa. Jo vaig demanar que era preferible que fós a la tarda perquè al matí treballo, i em van dir que cap problema.

Van passar els dies i no va venir cap tècnic, i quan vaig tornar a trucar a la companyia em van dir que els tècnics havien passat pel matí. Em vaig posar feta un fúria perquè jo havia insistit en que vinguessin per la tarda, i em van asegurar que l’endemà a la tarda hi serien.

Doncs res: ni al dia següent, ni a l’altre, ni a l’altre… Fins i tot vaig demanar festa un dia a la feina per tal de ser a casa pel matí, però tampoc va aparèixer ningú. Amb la tonteria ja van passar dues setmanes i jo encara sense connexió. Finalment, a data 29 de març, va venir un tècnic i em va canviar el mòdem. Així de senzill…

Fins aquí tot sembla més o menys lògic, però és que ahir obro la bústia i em trobo una factura en la que em cobren la tarifa mensual sencera d’internet!!!! Però si he estat pràcticament un mes sense servei!!! Com volen que pagui???

Aquest matí els he trucat i els hi he dit que em nego a pagar un servei que no he gaudit, i la seva resposta ha estat que si no pago em tallaran la connexió perquè serè jo la que estarà incomplint al no pagar!!! I ells, quan han complert?

Ara no se què fer... estic indecisa....


Què faig? Pago o no pago???

.

miércoles, 11 de marzo de 2009

liberté, eglité, desconnexió!!!!

Estic indignadíssima pel que està passant a França:

França vol cotrolar i penalitzar les descàrregues de música i pel·lícules a través d'internet, i per aquest motiu han anunciat l'estudi d'elaborar una nova llei que tallaria la connexió a la xarxa a tots aquells usuaris que continuessin descarregant obres protegides després de tres avisos.

A veure: Si la gent fa ús massiu d'internet per baixar-se música i pel·lícules, no significa que els temps estan canviant i que aquest és el nou mitjà per adquirir aquests productes? No significa també que el preu dels Cd's i DVDs són molt elevats i és preferible aconseguir-los de forma gratuita? Al cap i a la fi, l'única cosa que els diferencia dels originals és la portada i el paper imprés...

A més, cada vegada són més els artistes que actuen en viu per tal de guanyar-se la vida, i que pengen la seva música a la xarxa per donar-se a conèixer de forma més ràpida... la raó? Perquè al cap i a la fi
ells, que són els creadors, guanyen un misèria per cada disc que es ven de forma legal.

Per tant, els únics "perjudicats" són les empreses discogràfiques i distribuidores, que veuen com un arcaic sistema per generar guanys milionaris, s'està quedant obsolet. És com quan algunes empreses de màquines d'escriure no van voler evolucionar a l'inici de l'era dels ordinadors i van acabar asfixiades. En aquell moment, van fer intervenir el govern per tal de penalitzar les persones que adquirien ordinadors? No, oi?

I per aquesta regla de tres, els asturians ens podrien penalitzar a tots aquells que fem favada i no som asturians, i ens haurien de tallar el gas...

I per aquesta regla de tres, no podriem fer res.




.

martes, 3 de marzo de 2009

facilitats

És curios: ara que ens trobem en una situació de crisi resulta que moltes grans superfícies, cadenes d'electrodomèstics i companyies del sector automobilístic, entre d'altres, ofereixen tot tipus de facilitats als usuaris, com per exemple el "dia sense IVA", "cobertures en cas d'atur", etc.

I jo penso: d'acord, està molt bé que ens ofereixin aquests beneficis en aquest moments de dificultat econòmica, però... per què han hagut d'esperar a aquesta situació per oferir-les? Si ho fan ara significa que també podien fer-ho abans, no?

És cert que d'aquestes grans indústries depenen moltes famílies, i que, per tant, necessiten rebaixar preus per tal de seguir generant vendes i no fer comiats massius -encara que també els estan fent- però el que també crec és que, fins ara, el que feien els directius d'aquestes grans empreses era enriquir-se més i més, i per tant, fins ara hem estat pagant moltísssim més del que hauríem d'haver fet...

El que més tristesa em genera de tot això és que quan tornem a estar en època de bonança econòmica, tot tornarà a pujar, s'acabaran les facilitats i els grans empresaris tornaran a omplir-se les butxaques de forma desmesurada.

I serà com si res no hagués passat.

martes, 17 de febrero de 2009

marques blanques vs primeres marques

Des de fa un temps hi ha una polèmica envers el gran creixement que han patit les marques blanques.

Fins fa uns anys, les marques blanques o de distribuidor (les que es venen sota el nom de la cadena de supermercats) no havien tingut gaire bona fama per part d'un alt sector de la societat. Però des que ens trobem en un moment de crisi en el que tenim poc i tot val molt, aquesta tendència ha començat a canviar.

A més, internet és ple de llistes que t'indiquen quin fabricant es troba darrera de cada marca blanca i, la majoria són empreses conegudes i de prestigi. Per tant, un se n'adona que si està pagant més és perquè vol, perquè fins i tot quan un mira l'envàs d'un producte de marca blanca pot veure quin és el fabricant real, i pot comprovar que la diferència de preu és considerable.

És per aquest motiu que moltes companyies de làctics, conserves, etc., han començat a dir als seus anuncis que "ells no fan productes per altres marques". Volen seguir tenint un nivell i competir amb altres grans empreses -les que fabriquen per elles mateixes i per productes de marca blanca- però sense abaixar els preus...

A mi això em fa pensar que les empreses que només fabriquen per elles mateixes no volen adonar-se que els temps canvien i que cal avançar i mirar nous horitzons per tal de seguir generant guanys. Em recorda una mica a les discogràfiques, que es resisteixen a admetre que l'era dels Cd's ja ha passat a l'història.

Jo, senyors, per un vi si que em seguiré fixant en la denominació d'origen, però per una garrafa d'aigua o una safata de pernil dolç no ho penso fer. Vivim en un pais en el que es realitzen controls de qualitat i seguretat alimentària, i no penso pagar 100 quan puc comprar el mateix per 50.

Què em dieu???


.

jueves, 12 de febrero de 2009

tarifa europea?? ja!!!

Normalment intento controlar els meus impulsos, però aquesta vegada crec que tinc raó i ningú no em farà fer-me enrera.

Resulta que ahir van venir a passar uns dies a Barcelona unes amigues meves d'Estocolm. Vaig viure allà fa uns anys i conservo amistats, és per aquest motiu que acostumem a veuren's un parell de cops a l'any: una vegada em toca a mi anar allà i una altra els hi toca a elles venir aquí.

Doncs bé, cada vegada que jo vaig a Suècia em compro una targeta SIM sueca per tal de no realitzar trucades internacionals des del meu mòbil espanyol cada cop que truco a algun amic per quedar allà. La targeta em costa 10 euros i les trucades són pràcticament regalades. Als pocs mesos la targeta SIM deixa de funcionar, però quan hi torno em compro una altra i ja està, tots contents.

I és clar, ahir vaig proposar a les meves amigues que féssin el mateix aquí i compressin una targeta de "prepago" per no arruinar-se fent trucades des del seu mòbil suec. Però em van dir que ni boges, que els hi surt molt més econòmic realitzar trucades internacionals des dels seus mòbils suecs que fer trucades nacionals amb un d'espanyol!!!

Com és lògic, em vaig quedar una mica flipada, i vam començar a parlar de les tarifes de telèfon, d'internet, de les velocitats de connexió... i quan els hi vaig parlar de la meva connexió em diuen "como en los 90". Als 90??? Jo als 90 ni tan sols sabia el que era internet!!!

En fi, que la meva conclusió és que, a part de disposar de menys serveis paguem molt més. I a sobre no tenim més remei que passar per l'aro si volem viure al ritme de vida actual...

És per aquest motiu que he decidit fer servir el mòbil només per trucar a la feina si arribo tard o a l'ambulància si m'ensopego amb un arbre pel carrer.

A partir d'ara, només trucades gratuites de fixe a fixe, e-mails o picar al timbre dels amics.

No aconseguiré res, ho sé, però és la meva forma de mostrar la meva indignació com a membre d'una Unió Europea que en molts casos sembla de tot menys una unió, com és el cas de les tarifes.





miércoles, 4 de febrero de 2009

lectura estimada

Estic flipant.

He passat quatre dies al poble, desconnectada, sense veure notícies, ni llegir diaris... res de res.

I aquest matí, al bar de l'estació de tren, he vist a la tele que algunes companyies elèctriques han "inflat" els rebuts de gener, és a dir, van fer una lectura estimada tirant a la baixa al novembre, i ara al gener han aprofitat que les tarifes pujaven un munt per fer la lectura de desembre amb preu de 2009.

Crec que m'he embolicat una mica, però per si no m'he explicat bé, un diari diu: "Los cobros habrían sido realizados a partir de un consumo «estimado», calculado a raíz de promedios habituales o históricos, pero con las tarifas actualizadas".

Doncs bé, jo ja m'he posat histèrica perquè no acostumo a obrir la bústia gaire sovint -no tinc cap admirador ni amics que m'escriguin, només rebo factures o publicitat- i m'he imaginat un rebut ben infladet esperant-me a la bústia des de feia dies.

En quant he arribat a casa, el primer que he fet ha estat anar corrents cap a la bústia en busca del temut rebut. En efecte, allà hi era el sobre. L'he obert i... com era d'esperar, m'han cobrat 203 euros!!!!! Com és possible que es vulguin passar de llestos? Es pensen que som uns ignorants i que no veurem que això és un abús????

Ara mateix vaig a trucar al Servei d'Atenció al Client, i si no em fan cas que es preparin perquè aniré on faci falta per tal que em retornin el que és meu!!!

I vosaltres hauríeu de fer el mateix!!!

(ah, un altre consell: obriu la bústia cada dia)


.

jueves, 29 de enero de 2009

Avanç de temporada

Hola a tots!!!

Ja us deia jo, que no tardaria gens a aparèixer per aqui... dit i fet.

Jo sempre m’he considerat una persona bastant informada. A veure, no us penseu ara que sóc la típica freak que ho mira tot amb mil ulls, però quan crec que tinc raó reconec que em poso bastant “farruca”.

Bé, el fet és que ahir vaig cobrar i, abans de quedar-me sense un duro per pagar tot el que he de pagar, aquest matí he decidit donar-me un caprici i comprar-me uns pantalos a les segones rebaixes.

Després de voltar una quanta estona i comprovar que no quedava res de la meva talla, he començat a mirar de reüll la roba de l’avanç de la nova temporada. És curiós perquè des del gener ja tens un munt de roba de primavera davant els nassos. A més, aquesta gent és molt llesta i treuen roba que ells dieun que és “de la nova temporada” o “nova col·lecció”, però es veu clarament que és roba que et pots posar ara perfectament... I, òbviament, trobes tots els colors i totes les talles a la teva disposicó, la qual cosa resulta molt tentadora.

Doncs bé, com era previsible, he acabat per comprar uns pantalons preciosos de la nova temporada, una mica cars, per cert. Però els emprovadors eren tan plens de gent que he decidit emportar-me’ls a casa sense emprovar-me’ls. Prefereixo fer-ho així perquè a casa puc combinar la peça amb d’altres de meves, i prendre’m el temps que necessiti per deicidir si m’agrada o no.

Doncs bé, en arribar a casa he comprovat que m’anaven una mica justos. Després de dinar he tornat a la botiga per canviar-los per uns altres de la talla 40, però la dependenta m’ha dit que era impossible realitzar el canvi, atès que no es realitzaven canvis ni devolucions en aquella cadena d’establiments. Jo li he argumentat que els he comprat fa unes hores, que es troben en perfecte estat i que, a més, duia el tiquet de compra... tot i així m’han dit que no era possible realitzar el canvi.

Creient-me que m’estaven prenent el pél, he demanat per l’encarregat de l’establiment i ell també m’ha dit que si un producte es troba en perfecte estat o no està deteriorat, els comerços no estan obligats a retornar l’import o realitzar bescanvis si aquests no ho anuncien prèviament. La veritat és que no he sabut què dir.

He abandonat l’establiment molt enfadad i amb els meus dubtes, però a la feina he buscat la informació sobre el tema a internet i malauradament he pogut veure que els de la botiga tenien raó. Ara he aprés que abans de realitzar una compra és necessari informar-se de les condicions de venda tal per poder ser conseqüent en cas d'acceptar.

Ara ja ho sabeu, informeu-vos si després no voleu sorpreses... Jo us ben asseguro que a mi això no em tornarà a passar (espero)!!!

miércoles, 28 de enero de 2009

Em presento

Hola!

Sóc la Clara i, com podeu comprovar, aquesta és la primera vegada que escric aquí. És per aquest motiu que aprofitaré per parlar una mica sobre mi i el meu nou blog.

Sóc una persona que estudia i treballa, i que ha de pagar un munt per poder llogar un pis minúscul... Sé que no sóc l'única que ho fa, com també sé que tampoc sóc l'única que es gasta l'altra meitat del sou en pagar llum, telèfon, menjar, transport... En definitiva, treballem bàsicament per pagar el que consumim. Jo, com la majoria de la nostra societat, sóc una consumidora total.

És per aquest motiu que he decidit de fer aquest blog i poder explicar les meves experiències quan tinc un problema amb el rebut del gas, quan m'ha indignat un anunci que he vist a la tele o qualsevol altra cosa que m'hagi pogut passar. Una altra cosa que també m'agradaria fer de tant en tant és donar consells per fer la nostra vida consumista una mica més fàcil!!!

També m'agradaria saber la vostra opinió sobre els temes que tracto, o que em poguessiu aconsellar, o simplement solidaritzar-vos amb mi si algun dia estic enfadada amb el món...

Tant de bo faci servir ben poc aquest blog: això significaria que tot funciona bé!!! Malauradament, crec que ens veurem ben aviat per aquí (és el que té ser una inconformista, jejeje)


Ens veiem!!

Clara


.