marques blanques vs primeres marques

Des de fa un temps hi ha una polèmica envers el gran creixement que han patit les marques blanques.

Fins fa uns anys, les marques blanques o de distribuidor (les que es venen sota el nom de la cadena de supermercats) no havien tingut gaire bona fama per part d'un alt sector de la societat. Però des que ens trobem en un moment de crisi en el que tenim poc i tot val molt, aquesta tendència ha començat a canviar.

A més, internet és ple de llistes que t'indiquen quin fabricant es troba darrera de cada marca blanca i, la majoria són empreses conegudes i de prestigi. Per tant, un se n'adona que si està pagant més és perquè vol, perquè fins i tot quan un mira l'envàs d'un producte de marca blanca pot veure quin és el fabricant real, i pot comprovar que la diferència de preu és considerable.

És per aquest motiu que moltes companyies de làctics, conserves, etc., han començat a dir als seus anuncis que "ells no fan productes per altres marques". Volen seguir tenint un nivell i competir amb altres grans empreses -les que fabriquen per elles mateixes i per productes de marca blanca- però sense abaixar els preus...

A mi això em fa pensar que les empreses que només fabriquen per elles mateixes no volen adonar-se que els temps canvien i que cal avançar i mirar nous horitzons per tal de seguir generant guanys. Em recorda una mica a les discogràfiques, que es resisteixen a admetre que l'era dels Cd's ja ha passat a l'història.

Jo, senyors, per un vi si que em seguiré fixant en la denominació d'origen, però per una garrafa d'aigua o una safata de pernil dolç no ho penso fer. Vivim en un pais en el que es realitzen controls de qualitat i seguretat alimentària, i no penso pagar 100 quan puc comprar el mateix per 50.

Què em dieu???


.