jueves, 30 de septiembre de 2010

Persuassió telefònica

Porto un mes fastiguejada amb el mòbil. Resulta que he estat fent entrevistes de feina durant les últimes setmanes perquè estic farta de treballar a tres llocs a l'hora. Ja sé que és un mal moment per fer-ho, però quan una decideix que ja no pot més, ha d'intentar buscar alternatives. De fet no perdo res perquè si no trobo cap feina interessant, em quedo a on sóc i llestos.

El cas és que, després d'haver entregat una quantitat de CV's considerable, resto a l'espera de rebre alguna trucada per part d'alguna empresa que estigui interessada en mi. Això significa que he d'estar atenta al mòbil per si em truquen i per tant, no el puc tenir en silenci. Hi ha dies que el poso en vibració i altres en que deixo el volum al màxim, però no em sento còmode en cap dels dos casos perquè sempre estic treballant en un lloc o l'altre i, per tant, no puc parlar de feina per raons òbvies.

Aleshores, cada vegada que sona el telèfon, he de sortir corrents al carrer abans de despenjar per tal que ningú sospiti les meves intencions. A més, he de fer-ho de pressa si no vull que la persona que em truca pengi (us poso en situació perquè veieu el "show" que això comporta). Doncs bé, la majoria de les vegades jo estic ilusionada i nerviosa cada cop que despenjo. Per a què? PER A RES perquè la majoria de trucades que rebo són SPAM telefònic!!! Companyies de telecomunicacions de telefonia mòbil, de telefonia fixa, d'internet... Sempre dic que no estic interessada en els seus serveis, però no fan cas i tornen a insisitir.

El que més m'indigna és que sovint no truquen des d'un número identificable, per tant no em puc permetre el luxe d'ignorar les trucades i sempre he de despenjar. Ahir ja em vaig posar desagradable amb la pobre operadora que em trucava i li vaig dir que si em tornaven a trucar de la seva companyia pensava denunciar-los per acosament perquè, tot i que la normativa obliga les empreses a enregistrar mitjançant algun sistema la negativa de l'usuari per tal que quedi constància en cas d'incompliment, aquestes no en fan cas i segueixen insistint.

Jo ja no sé què fer perquè he omplert mil formularis per internet suplicant-los que em deixin en pau, fins que he trobat el que pot ser la solució al meu problema: la llista Robinson.

He llegit un article que assegura que, "gràcies a la llista Robinson, que porta en funcionament 17 anys, qualsevol particular interessat pot donar-se d'alta de manera gratuïta omplint un formulari en què cal especificar per quin canal (telèfon, sms, correu postal o electrònic) no es volen rebre comunicacions publicitàries). Per via telefònica, l'usuari pot negar-se a que li contactin tant empreses amb les que no té cap relació contractual com aquelles de les que és client. En aquest segon cas, haurà d'indicar el nom de les entitats afectades. Per tal de no enviar comunicacions comercials a aquelles persones inscrites en el servei, les entitats han de consultar la llista quan realitzin accions publicitàries dirigides a persones que no siguin els seus clients, socis, usuaris, etc.".

Tot això em sembla molt bé, però.... vosaltres creieu que faran cas a aquesta llista si ni tan sols em fan cas a mi personalment???? He de reclamar a l'Agència Catalana de Protecció de Dades si no em fan cas??? Tot suggeriment serà ben rebut...


Llista Robinson: https://www.listarobinson.es/default.asp

Agència Catalana de Protecció de Dades: http://www.apdcat.net/ca/index.php

martes, 6 de julio de 2010

controls descontrolats

Ja ha arribat l'estiu i amb ell espero poder tenir més temps per a mi, poder fer més coses... entre elles escriure aquí amb més freqüència.

La veritat és que sempre em passen o veig moltes coses de les que m'agradaria parlar en aquest blog, però el fet de ser pluriempleada m'ho impedeix.

I bé, el tema del que voldria parlar avui és el de les ulleres de sol: Segons els mitjans, més de la meitat de les ulleres de sol que es venen no superen els controls sanitaris i no proporcionen una suficient barrera contra la radiació ultravioleta.

Les ulleres han de complir amb l'estandar europeu que representa la marca "CE" sobre ulleres de sol (EN 1836:1997), perquè algunes inclouen aquest segell sense aportar la resta de dades obligatòries. Segons diuen, els consumidors hauriem de exigir que les ulleres de sol tinguin especificat el número de categoria de filtre que indica el factor d'absorció que va de zero a quatre en funció de la seva capacitat d'absorció a la llum.

Afegeixen que molts de nosaltres tenim el mal costum de comprar ulleres de sol als "mercadillos", parades ambulants i establiments no autorizats, els productes dels quals no han passat cap control de qualitat, ni òptic ni sanitari, pel que el seu ús pot perjudicar la visió i provocar afeccions oculars.

A mi tota aquesta informació em sembla molt bé, però la meva pregunta és: si són il·legals i no han passat controls, com van a poden permetre que es venguin a llocs com els mercats? Si saben que allà en venen, per què no controlen més el tema? Han de passar alguna frontera abans d'arribar al punt de venda, no? És en aquell moment quan hauríen d'evitar que arribessin a les nostres mans. I si no s'ha pogut d efer res, no estaria malament que fessin inspeccions per comprovar que el que es troba a la venda no suposa cap perill per nosaltres, no creieu?

Considero que no està de més que nosaltres estem informats i ens assegurem del que comprem, però en realitat hauriem de "poder donar per fet que tot allò que comprem compleix els requisits necessaris".

O no?



viernes, 29 de enero de 2010

Quina bona impressió!!!

Ja sé que tinc això molt abandonat, i també sé que sempre dic el mateix, però és que estic tan ocupada amb les tres feines que amb prou forces tinc temps per a mi!!!

I precisament per això, per les tres feines que tinc, he descobert una cosa molt útil: l'Ecofont.

Probablement mols de vosaltres ja la coneixereu des de fa molt i pensareu que sóc una desfassada, però no m'importa perquè considero que aquest tema pot ser interessant per a més d'una persona que, como jo, no sap de què es tracta.

Doncs bé, l'explicació és bastant senzilla: Quan realitzem impressions de documents, no només fem servir paper, sinó que també utilitzem molta tinta. En part, això és innecessari, i per aquesta raó, una empresa holandesa va desenvolupar una nova tipografia: Ecofont.

Literalment, diuen que "després del formatge holandès amb forats, ara hi ha una tipografia holandesa també amb forats". Volien saber quanta tinta es podia eliminar d'una lletra sense que aquesta perdés la seva llegibilitat, i després de realitzar nombroses proves, van obtenir els millors resultats utilitzant cercles petits. Amb aquesta tipografia es gasta fins a un 20% menys de tinta per impressió!!! I a sobre és de descàrrega gratuïta i ús gratuït.

No és meravellós? Jo us he de dir que en principi vaig pensar que es notaria la diferència un cop imprés el document, però no és així!! Es llegeix perfectament i estalviem al mateix temps que contribuïm a preservar el medi ambient.

Podeu descarregar l'ecofont a:
http://www.ecofont.eu/ecofont_es.html


Fins aviat!!!

jueves, 5 de noviembre de 2009

AJUDA!!!! Em quedo al carrer!!!!

Estic desesperada...

Porto pràcticament dos mesos buscant pis perquè abans de l'1 de desembre he de deixar el que estic habitant actualment. Estic buscant un pis amb uns paràmetres bastant concrets: cèntric, amb ascensor, un mínim de 2 habitacions, cuina independent i amb balcó.

De pisos amb aquest requisits no en falten, però el problema és el preu del lloguer. És ben cert que el preu dels lloguers han baixat considerablement en els darrers mesos, però no tant com per que una es pugui permetre el luxe de viure sola en un pis que no sigui una capsa de llumins.

De tant en tant trobo algun piset amb un preu raonable, però aleshores em trobo amb la següent situació: Tot i que treballo a tres llocs alhora per tal de poder tenir un sou raonable, hi ha ocasions en que els propietaris o la mateixa agència consideren que aquest no és suficient per poder posar un pis al meu nom. A més, en els casos en que consideren que sí que puc pagar, em demanen 3 ó 4 mesos de fiança + un mes d'honoraris + el mes entrant, o bé avals bancaris superiors als 6 mesos i un salari mínim elevadíssim... Total, que per entrar a un pis has de multiplicar el preu d'una mensualitat per sis, i si no diposes d'aquesta quantitat.... A dormir sota d'un pont!!!

Per altra banda, no puc cercar una sola habitació en un pis per compartir amb més gent perquè tinc els mobles i electrodomèstics d'una casa sencera (sofàs, nevera, taules, llits...), per tant he de trobar una casa sencera. I el temps corre en contra meu.

Entenc que els propietaris no es vulguin arriscar a trobar-se amb gent que no els paga, però al mateix temps crec que abusen una mica quan demanen quantitats tan desorbitades...

He mirat a totes les agències, vaig pel carrer amb un bloc i un boli apuntat telèfons de cartells, he visitat tots els webs de lloguer de pisos...

Què més puc fer?

lunes, 14 de septiembre de 2009

veritat o mentida????

Hola a tothom!!

Després de més d'un mes de vacances per fi sóc aquí.... Segur que més d'una persona ja creia que havia abandonat el meu blog, però com acabo de dir, he estat de VA-CAN-CES i només m'he connectat per revisar el correu i poc més.

I precisament el tema del que vull parlat avui és el correu electrònic, i no es tracta de cap novetat, sinó d'una qüestió de la que fa temps que volia parlar: els HOAX.

Durant les vacances pràcticament no he obert el correu, i els pocs cops que ho feia només em trobava amb mails informant sobre els riscos o perills de certs productes de consum, com per exemple:
  • Els tampons porten una substància cancerígena anomenada "absesto" i és altament perillosa.
  • Els pintallabis de les més famoses firmes de cosmètics porten plom i són altamet perillosos per la salut.
  • Si reenvies el mail rebut a 10 contactes teus i a l'adreça de correu del supermercat "X", rebràs un val equivalent a 100€ per comprar prodcutes als seus establiments.
  • Una coneguda marca de cola conté ciclamat de sodi a les seves begudes i pot causar la mort.
Podria fer una llista amb més de 100 temes diferents, però l'únic que vull ésdeixar clara una cosa: Tot això és MENTIDA, no són més que HOAX. I per aquelles persones que no sàpiguen el que és un hoax, aquí teniu l'explicació:

És un missatge de correu electrònic amb contingut fals o enganyós i atraient. Normalment és distribuït en cadena pels seus successius receptors a causa del seu contingut impactant que sembla provenir d'una font seriosa i fiable o perquè el mateix missatge demana ser reenviat. No acostumen a portar data.

Les persones que fan HOAX solen tenir algun dels següents objectius:
  1. Captar adreces de correu (per a enviar spam, virus, missatges amb phishing o més badomeries a gran escala)
  2. Intentar enganyar el destinatari que reveli la seva contrasenya o accepti un arxiu de malware.
  3. Confondre a l'opinió pública de la societat.
  4. Desacreditar alguna companyia o empresa.
  5. Simplement comprovar l'impacte que pot produir un misatge sortit del no-res.
Un estudi recent ha demostrat que 7 de cada 10 internautes no saben distingir un hoax d'un mail real.

És per aquest motiu que jo us recomano que, quan rebeu un d'aquests correus, poseu el títol d'aquest juntament amb la paraula "hoax" al Google. D'aquesta forma sabreu si es tracta d'un fet real o fals.


Sort!!!!

lunes, 13 de julio de 2009

Una crema que crema

Per fi he començat la mitja jornada, i per fi disposo de les tardes lliures per poder anar a la platja… Malauradament, una de les meves companyes de feina no se sent gaire afortunada per aquest motiu perquè, segons ella, el que li ha passat és precisament per culpa de la platja.

Us explico: Divendres vam decidir passar la tarda juntes a la platja (el nostre primer dia de platja del 2009!!!!) i òbviament aquest fet era tot un esdeveniment: Vam treure els banayadors que teniem al calaix des de feia un any, vam agafar el para-sol, vam agafar les cremes de protecció solar i ens vam fer uns bons entrepans. Havia de ser la tarda perfecta.

Com la platja ens queda només a quatre carrers de l’oficina, ens vam posar la crema abans de sortir, tal i com recomanen. Jo em vaig posar una crema de factor 15 (tinc la pell bastant fosqueta) i la meva amiga, la Núria, de factor 30.

Vam arribar a la platja i l’aigua estava fresca i superneta. La Núria es va posar sota el para-sol en quant vam arribar perquè és molt blanqueta i no es volia cremar el primer dia.

La nostra sorpresa va ser que al cap d’uns 45 minuts, la pell de la meva amiga estava vermella i no li parava de picar. Es va posar més crema, però tot i així la cosa va anar a més. Es va començar a posar nerviosa, dient que no ho entenia, que s’havia posat crema de protecció alta, que estava a l’ombra, que portavem poca estona i que era molt extrany…

Aleshores vaig agafar el seu bot de crema, vaig mirar el símbol PAO i aquest indicava 12M. La Núria l’havia comprat feia més d’un any, i el símbol indicava que un cop obert s’havia de consumir abans de 12 mesos. Ella no en tenia ni idea, ni tan sols s’havia fixat en l’existència d’aquest símbols!!!

Aquest símbol s'anomena PAO (Period After Opening) que indica el període de vida útil d'un producte des del moment en que s'ha obert.


El més curiós de tot és que quan vaig arribar a casa, els meus companys de pis tampoc sabien res d’aquest símbol, i la meva mare tampoc… De fet, ella estava fent servir una llet corporal que també estava caducada i per sort no li ha passat res. Quin és le problema? Ens han informat poc? Som nosaltres els que no prestem atenció i no llegim les instruccions d'aquests productes perquè només creiem que caduquen els aliments?

Sigui la raó que sigui, cal saber que hi ha certs productes cosmètics que tenen vitanimes i principis actius que un cop caducats poden tenir efectes negatius a la nostra pell. Hi ha d’altres que no perjudiquen, simplement han perdut els seus efectes, però el millor és no arriscar-nos per tal de no cremar-nos la pell com la pobre Núria…

Ara ja sabeu: A mirar el simbol!!!!

martes, 30 de junio de 2009

comencen les rebaixes!!!!

Tot i que fa pocs dies vaig parlar de les rebaixes "encobertes", vull tornar a treure el tema perquè demà 1 de juliol comencen les rebaixes OFICIALS!!!!

Aquest any seran molt agressives, amb descomptes de fins el 70%, i precisament és per aquest motiu que hem de ser conscients i no deixar-nos enlluernar per aquestes preus tan llaminers.

A més, s'han de tenir en compte els següents aspectes:
  • Les reduccions de preu han de ser senyalitzades de forma que es compari el preu inicial amb el rebaixat.
  • Està prohibida la venda de productes deteriorats o que no hagin estat a la venda a l'establiment amb anterioritata, és a dir, no poden fer roba "expressament per les rebaixes".
  • Fixeu-vos que l'establiment admeti canvis o devolucions (en època de rebaixes hi ha molts llocs que no els accepten, i a més no estan obligats).
  • És recomanble que us fixeu un pressupost previ per tal de no gastar més del necessari.
  • Intenteu ser objetius i adquirir només aquells productes que realment necessiteu o que sabeu amb certesa que fareu servir.
  • Guardeu els tickets de compra, és la úica garantia que justifica la compra del producte.

No us penseu, encara que jo sigui una fanàtica de la roba també m'aplicaré els consells!!!